Havia de ser un divendres normal. La facultat de lletres de la Universitat de Girona, al Barri vell de la ciutat estava semi-deserta com qualsevol divendres en que molts estudiants no tenen classes. Els pocs que en tenien, eren a les seves aules i altres ens trobàvem reunits a la Sala de Graus, al mateix claustre on es van dur a terme les càrregues per part dels Mossos, assistint a un seminari de Història i Art Medieval.
Tota la comunitat universitària estava al cas de la visita d'Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, prevista per la celebració dels 20 anys de la Universitat de Girona que es celebrava aquest divendres passat dia 16 de Desembre de 2011 i alhora, feia dies que hi havia convocada una manifestació en contra de les retallades (sobretot en educació i la universitat), aprofitant la visita de Mas, com s'assenyalava als cartells que hi havia penjats per tota la facultat des de feia més d'una setmana. Però mai cap de nosaltres podria haver imaginat una celebració com la que vam tenir la mala sort de viure.
Quan pujava cap a la facultat divendres a les 10:30 del matí, van passar pel meu costat 6 furgons dels Mossos, que enfilaven carretera amunt fins el campus. "Ja deu haver-hi merder" vaig pensar jo. Però la meva sorpresa va ser que, al arribar just davant d'El rectorat, a l'edifici de les àligues, no hi havia ningú i es respirava un ambient tranquil. Vaig trobar el sistema de precaució una mica exagerat vistes les circumstàncies, però tot i l'exageració, ho vaig trobar una cosa normal i de protocol vist que hi havia una manifestació convocada.
fotografia feta per mi
Tenint en compte que la plaça és gran, l'espai que hi havia entre edificis i tanques de precaució era minsa i no donava marge a res ni pràcticament lloc per a ningú. Quan la plaça es va omplir això es va fer evident i va arribar a pitjor quan la gent, amb l'arribada de les autoritats, va començar a manifestar els seus pensaments en forma de protesta: fet que va produir el neguit de part dels Mossos que empenyien aquestes tanques cap als manifestants (dins l'espai possible). I no m'ho invento: es pot veure perfectament al vídeo que hi ha al final d'aquest post.
La situació es va començar a escalfar i els mossos van fer les seves primeres càrregues ja en aquest mateix instant, intentant calmar (amb les seves nobles maneres) l'ambient d'estudiants que simplement expressaven les seves idees: el que es diu llibertat d'expressió, vaja. Aquell dret que tot sovint sembla que haguem oblidat.
La manifestació va passar al claustre de la facultat de lletres.
Com ja he dit, jo em trobava dins la Sala de Graus, una sala dins la facultat que s'utilitza fer dur-hi a terme seminaris i actes oficials i que es troba justament al mateix claustre. Eren les 11:45 més o menys quan vam començar a sentir el xivarri i els xiulets dels manifestants que es trobaven fora. Els que ens trobàvem dins la sala estàvem expectants ja que el soroll era considerable i asseguts no podíem apreciar què era el que estava passant exactament. El moment culminant va ser quan un dels professors que es trobava a la mateixa taula d'aquells professionals que exposaven i gaudia de més visió exterior es va alçar i va sortir ràpidament direcció a la porta; tothom es va aixecar per mirar a fora i vam veure perfectament la batalla campal que hi havia en aquells mateixos instants: els Mossos repartien cops de porra a tort i a dret, a tothom que passava pel seu davant, sense cap mena de miraments.
Automàticament els de dins la sala vam intentar immortalitzar el moment, fent fotografies i vídeos amb els nostres telèfons mòbils mentre gran part del professorat i personal de la facultat que presenciava el seminari intentava impedir l'entrada de les autoritats dins la sala. Sí. Així com ho llegiu. Els mossos al veure que dins estàvem revolucionats van intentar entrar-hi, a cops de porra, tot i haver de carregar sobre una professora. Òbviament els de dins, molt indignats i alhora espantats, ens vam revolucionar i protestar. Em sento obligada a dir que considero que el professorat i PAS van fer una gran feina fent barrera a la porta: prohibint l'entrada dels mossos i la nostra sortida que era totalment impulsiva al veure el que estava succeint a fora cap als nostres companys i professors.
fotografia feta per mi des de l'interior de la Sala de Graus
Vam aconseguir que no entressin i vam arribar a utilitzar una gran taula com a barrera per impedir l'obertura d'aquesta en qualsevol moment. Els mossos seguien fora i alguns miraven per les finestres a l'interior, esperant veure-hi encara no se el què.
Tots aquells qui ens trobàvem dins vam calmar-nos i asseure'ns per consell del professorat de l'aula. L'ambient estava massa tens a fora i qualsevol sortida al claustre podia ser motiu d'escalfar la situació.
Just desprès de les càrregues dels Mossos dins el claustre
i el seu intent d'entrada a la Sala de Graus.
Una vegada ja fora de la sala vam aconseguir trobar-nos amb aquells companys de qui havíem perdut el contacte durant l'estona dels conflictes: van tallar el wifi per evitar la pujada de fotografies i vídeos a internet i alhora la comunicació via whatsapp o qualsevol altra forma de comunicació que necessités suport d'internet. A més a més, a gran part de la facultat la senyal de 3G és inexistent i només es pot utilitzar internet via wifi. D'aquesta manera anulant la connexió es feia molt difícil la comunicació.
Al sortir fora la facultat els mossos encara hi eren, apagant un contenidor incendiat i forçant als qui ens ho miràvem sense fer res més que això: mirar-nos-ho, a entrar dins la facultat perquè "a la universidad se viene a estudiar".
La facultat semblava realment un enterrament un cop els furgons dels mossos van retirar-se del tot i les ambulàncies havien atès als qui havien rebut la violència de les autoritats. Tothom parlava del mateix i les cares de tota la comunitat universitària parlaven per si soles.
Deixeu-me fer un breu paréntesis per dir que de tota aquesta mala experiència per a tots, em quedo sense cap dubte amb la comunió entre professorat, personal i alumnes. Chapeau.
Avui, dos dies desprès de tots aquests fets encara tinc algunes imatges clavades al cap que estic segura que mai se m'oblidaran i em segueix ballant pel cap el dubte de com l'ús de la violència pot ser per alguns el camí més fàcil a escollir.
L'entrada dels Mossos va ser permesa perquè la senyora rectora Geli, la va autoritzar amb l'excusa de que el grup d'estudiants que van intentar boicotejar l'acte de Mas, podrien caure pel desnivell de 3 metres que es trobava entre la porta d'emergència i la sala així com la mateixa pròpia seguretat d'aquells qui es trobaven a l'acte.
Què es pensen? Que els estudiants haguèssim entrat a apallissar Artur Mas? Als assistens de l'acte?
El que es pretenia era desplegar una pancarta i baixar una taula per llegir el manifest des d'allà. Paraules. No violència. Sí, això del que la Geli es va omplir la boca al comunicat de disculpes llançat des de la mateixa pàgina web de la Universitat:
"Davant aquests fets lamentables, la UdG referma, una vegada més, la idea que la Universitat és, i ha de ser sempre, un espai de respecte i tolerància en què ha de prevaldre l’ús de la paraula i el diàleg per sobre de qualsevol altra actitud."
Doncs deixi'm dir-li, senyora Geli que això que vostè predica és el que va evitar deixant entrar les autoritats dins la facultat. Els estudiants només preteníem alçar la nostra veu i seguir els nostres principis així com defensar-los. No vendre'ls.
La violència en cap cas es la solució. I en tot cas potser els qui s'ho haurien de fer mirar són les autoritats que l'utilitzen a la primera de canvi: el cas de la UdG no és el primer cas que desperta una reacció contra l'actuació dels mossos. Artur Mas ha d'escoltar la veu del poble, de la societat i acatar amb això. Que per això és el nostre president.
La pròxima vegada, Geli prediqui amb l'exemple i faci prevaldre l'ús de la paraula i el diàleg per sobre de qualsevol altra actitud. Nosaltres tenim llibres, no porres. Llibertat d'expressió. Paraules. Sí, allò que estudiem a la universitat, senyor mosso d'esquadra. Allò que ens retalla senyor Mas.
Tot i així, la cosa encara va sortir prou "bé". No em vull imaginar què podria haver passat si tot el que he explicat s'arriba a dur a terme qualsevol altre dia de la setmana, quan la universitat està plena i la totalitat dels seus estudiants corren pels passadissos.
Demà dilluns dia 19 de Desembre hi ha convocada una manifestació davant del Rectorat per a tota la comunitat universitària.
